93 417 16 78 | 669 098 761 info@arquitecturadecatalunya.cat
Segueix-nos a les xarxes:

Les criptes més boniques de Catalunya

Les primeres criptes o grutes sagrades van ser tallades a la roca o bastides sota el sòl, per amagar als ulls profans les tombes dels primers màrtirs cristians. Més tard, sobre aquests hipogeus venerats pels primers cristians, es van elevar capelles i vastes esglésies. Més endavant, s’estableixen criptes sota els edificis destinats al culte, per a tancar-hi els cossos dels sants recollits per la fe dels fidels. Moltes de les esglésies contenen criptes que es remunten a una època molt llunyana: unes només són sales quadrades, encorbades en bressol o en arestes, seguint el mètode antic, adornades a vegades només de fragments de columnes, i de capitells imitant l’arquitectura romana; d’altres són vertaderes esglésies subterrànies amb col·laterals, absis i absidioles. Es penetra habitualment a les criptes per escales que surten dels dos costats del santuari, o fins i tot de l’eix del cor. Les criptes es van introduir a l’edifici de les esglésies franques a mitjans del segle VIII, com a característica de la seva romanització. La seva popularitat es va estendre a Europa occidental sota Carlemany. Els exemples d’aquest període són els més habituals a l’oest medieval primerenc, per exemple a Borgonya: a Dijon i a Tournus. Després del segle x, al augmentar la seguretat, els requeriments primitius medievals d’una cripta es van esvair, ja que els funcionaris de l’església van permetre que es mantinguessin relíquies en el nivell principal de l’església. A l’època gòtica, les criptes rarament es van construir, però les voltes de les enterraments continuaven construïdes sota les esglésies i esmentades criptes. Fotografia 1 Sagrada Família – Fotografies 2- Catedral de Barcelona – Fotografia 3- Santa Maria de Vilafranca – Fotografia 4. Sant Esteve d’Olius.

Elvira Font i Llupià