93 417 16 78 | 669 098 761 info@arquitecturadecatalunya.cat
Segueix-nos a les xarxes:

Esgrafiats de les façanes de Barcelona

L’esgrafiat és molt important dins de l’ornamentació del modernisme català, tant exterior com interior (hi ha vestíbuls amb belles serigrafies) amb aquesta decoració tan especial també s’indicava l’estatus dels amos de la casa, a tota Catalunya podem observar aquest art utilitzat per arquitectes coneguts o bé desconeguts, en cases burgeses o bé en cases senzilles i els motius més utilitzats eren la figures geomètriques o florals com era propi de l’època, també es poden veure petits animalets, com les mosques de la Casa Llopis Bofill o bé cargols corrent per la façana de la casa dels Cargols (4) els seus colors solen ser lluminosos, com la Casa Amatller (3) Al cap d’un temps prudencial, s’hi fa l’estergit, que consisteix a estampar els dibuixos sobre la superfície passant una brotxa o estri apropiat per la plantilla on els dibuixos estan retallats i després es fa el gratat i les incisions oportunes perquè quedi al descobert la capa o les capes de dintre. Una mica de historia: La paraula esgrafiat ve de l’italià sgraffiare, és a dir, fer incisions o gratar amb una eina especial anomenada estilet. És una tècnica molt antiga que utilitzaven ja les civilitzacions del IV mil·lenni aC. Els romans van usar també aquesta decoració amb dibuixos senzills. Des del segle XII al XVI, abunden les ceràmiques esmaltades esgrafiades i cobertes després amb una capa vidriosa. Tenen gran difusió a Itàlia. En el món musulmà hispànic, es practicava la tècnica del manganès esgrafiat, que consistia a estendre una capa elaborada amb òxid de manganès per esgrafiar després i deixar al descobert la terracota. A Catalunya, l’esgrafiat esdevé una tècnica recurrent en l’arquitectura noucentista. El procés d’esgrafiat sobre un mur té una preparació prèvia. S’estén un arrebossat que generalment és el de to més fosc i es deixa assecar. Quan ja està sec, s’estén una capa fina del mateix color. Abans que s’assequi del tot aquesta segona capa, s’estén una altra de diferent to que acostuma a ser més clara i amb un gruix especial. Són joies a peu de carrer.
Fotografies per ordre 1 – Casa Llopis Bofill, d’Antoni Gallissà any 1902 2- Casa Jaume Sahís del any 1910 , Autor Josep Pérez Terraza Carrer Bruc, 127 Any 1909 – Fotografia 2- Casa Amatller – Josep Puig i Cadafalch – 1900 Fotografia 3 – Casa dels Cargols Carrer Tamarit 6 – any 1907 de Carles Bosch Negre

Elvira Font i Llupià